Es una versió especial, més estripada que la de Ferré. Philippe Léotard s'apalanca sobre aquesta veu seva enrogallada per donar-hi força.

És emocionant pensar que fa tantíssims anys, en Rutebeuf (allà pels ans 1250 ) ja escrivia els versos més tristos i més emotius de la història de la poesia...
La música de Ferré els immortalitza ! Quina meravella de cançó!

On són els meus amics estimats?
Crec que el vent sel's ha endut d'una bufada
Tot el que m'havia de pasar em va pasar!
De l' espereança d'un demà millor en faig les meves festes

Rutebeuf : http://agora.qc.ca/mot.nsf/Dossiers/Rutebeuf